Auditories tècniques a les EDARI

EDARI
Font: Water World

L’auditoria tècnica és una eina imprescindible que hauria de formar part del pla anual d’explotació d’una EDARI, ja que ens ajudarà a tenir una visió global del procés, visualitzar-ne les mancances i afegir punts de millora.

Quan podem fer-nos valer de les auditories? A sota llanço alguns exemples:

  • Visites inicials d’assessorament i consultoria.
  • Seguiment periòdic per avançar-se a futurs problemes.
  • Detecció de necessitats d’ampliació o modificació.
  • Reducció de consums, per exemple en productes químics o despesa energètica.
  • Propostes d’aprofitament de l’aigua depurada per a reutilització del procés.

Cal remarcar que una auditoria necessita de la col·laboració imprescindible del client, ja que l’auditor necessita el màxim de dades possible per fer-ne un bon diagnòstic. Malauradament no sempre és així, i molt sovint s’han de tenir unes qualitats detectivesques per aconseguir la informació. Això sol passar perquè el client separa mentalment el procés de producció del de depuració quan realment formen part del mateix procés. És a dir, si es generen aigües residuals és perquè hi ha hagut una etapa prèvia de consum d’aigua per a fabricar un producte (sucs, bolleria, fàrmacs, paper, galvanitzats, etc.). En definitiva, cal insistir en aquest aspecte i canviar l’esquema mental per a incorporar l’etapa de depuració a l’esquema global de producció.

Per acabar, us deixo un video del professor Jorge Chamorro en el que concreta els punts crítics a treballar dins el marc d’una auditoria tècnica:

 

Pretractament en aigües residuals industrials

Després d’un temps sense actualitzar el blog per motius personals, m’hi torno a posar amb les ganes d’escriure renovades i la voluntat de seguir aportant el meu gra de sorra en el món de l’aigua.

Avui m’he proposat d’explicar la importància de tenir un bon pretractament de les aigües residuals industrials, concretament en les que contenen una forta presència d’olis, greixos i sòlids en suspensió. Com a exemples d’aigües on podem trobar aquests components fruit del seu procés productiu hi ha els escorxadors, els fabricants de masses (bolleria i pa) i els de sopes i brous.

DAF Toro
DAF instal·lat en una depuradora. Font: CiM Aigua

La presència excessiva de greixos provoca una baixada de l’oxigen en el reactor aerobi (el següent pas en la línia de depuració) i un risc de proliferació de bacteris filamentosos que acaba alterant-ne l’equilibri i una baixada en picat del rendiment. Per evitar aquests riscos necessitem un pretractament adient, en aquest cas un equip de flotació que separi la major quantitat de greixos possible de l’aigua d’entrada a la depuradora i permeti abocar aquesta al reactor en les condicions òptimes per seguir amb el procés.

Esquema DAF
Esquema d’una unitat de flotació o DAF. Font: Wikimedia

Al video de sota podeu veure com treballa un DAF, en aquest cas tracta aigües de neteja d’un escorxador. Si la unitat treballa bé ens podem trobar amb una eliminació de fins al 90% de sòlids en suspensió i 70% de matèria orgànica. Amb aquests rendiments el reactor aerobi no patirà gens i podrà acabar d’eliminar la matèria orgànica romanent a uns valors que compliran per abocar a la xarxa de clavegueram.

Ja per acabar, no tan sols tenim l’ajut dels DAF en els pretractaments d’olis i greixos i sòlids en suspensió sinó que també podem trobar els CAF, que funcionen mitjançant un sistema més senzill però amb resultats semblants als primers. L’explicació més a fons i les diferències que hi ha entre uns i altres les deixo per un altre post!

Per saber-ne més:

· Video explicatiu de cada fase del procés de flotació

L’ozó i la indústria paperera

L’ozó forma part de la capa que ens protegeix de la llum ultraviolada però també pot ser un fort contaminant si n’augmenten les concentracions quan es troba a prop de la superfície terrestre.

Però aquest gas també el podem generar mitjançant ozonitzadors perquè ens sigui útil per a la depuració d’aigües amb una DQO de baixa biodegradabilitat o amb compostos difícils d’eliminar, concretament de les aigües de rebuig que genera la indústria paperera.

Tractament aigües paperera
L’ozonització és part del tractament de les aigües que contenen DQO de difícil eliminació. Font: Madri+d

L’esquema de la part superior representa un sistema d’ozonització i biofiltració que complementa una planta que depura aigües industrials d’una paperera, concretament la SCA Graphic Laakirchen AG, a Àustria.

L’empresa es va plantejar d’introduir aquest sistema un cop va veure que a l’afegir nous additius per millorar la brillantor del paper aquests feien que l’efluent superés els límits legals d’abocament.

Així, posteriorment al tractament fisicoquímic i biològic, l’addició d’aquest nou procés va acabar produint una sèrie de millores com la reducció significativa de DQO (també la menys biodegradable), l’eliminació de color i olors i una reducció dels costos de tractament mitjançant la combinació de l’ozó amb la biofiltració.

Fonts:

· Tratamiento del agua residual industrial de una papelera mediante ozonización (Condorchem Envitech)

· Tratamiento de aguas residuales en la industria papelera (Madri+d)